Els ordinadors. Una font de progrés?

Com és habitual en aquest món, hi ha tota mena d'usuaris d'ordinadors. Des de aquells que no és poden separar ni un segon de la seva computadora, fins a aquells que pràcticament no saben ni com posar-la en marxa. Jo hem considero un usuari "del montón", és a dir, que utilitzo l'ordinador per a realitzar els treballs de la universitat, per a mirar el correu electrònic i per a socialitzar-me virtualment a través del Facebook. (Tot i que n'hi ha dels que pensen que l'ordinador no et socialitza, sinó que et desocialitza).

M'atreviré a dir, que els de la meva generació no hem nascut amb els ordinadors, però que hi hem crescut. La qual cosa ens dona un gran avantatge sobre aquells que han hagut d'introduir-se, un cop ja grans, en aquest món virtual tant complicat.

Ens dona un gran avantatge a la hora d'introduir-nos en el món laboral, ja que actualment és quasi indispensable saber manejar un ordinador per a quasi tots els llocs de treball. Tot i que no crec que el fet de tenir un ordinador personal a classe (des de els 6 anys) sigui un avantatge acadèmic, sinó una font important de distraccions.
Actualment ja és prou difícil captar l'atenció d'un alumne de primària que té un llibre al davant. No vull saber com deu ser haver-ho de fer quan davant seu hi té un ordinador.


Però suposo que això serà cada vegada més habitual en totes les escoles. I com diuen alguns; "no ens podem negar al progrés".



Didier Derch.