Descripció d'una companya de classe

El dimarts 20 d'octubre de 2009 vaig assistir a una classe de Comunicació oral, escrita i digital, una mica peculiar. Per aquell dia havíem d'assistir a classe amb una imatge, fotografia o dibuix, que ens ajudes a descriure a un company o companya de classe.
Vàrem convertir l'aula en una sala d'exposició on hi havia penjades totes les fotografies que havíem portat, i vàrem anar sortint un per un, a explicar perquè havíem triat aquella imatge.

Jo vaig decidir descriure a la Noa, ja que és una persona molt oberta, i de seguida vaig saber quins aspectes volia remarcar de la seva personalitat.

La Noa és una noia d'un metro seixanta-cinc aproximadament, de cabell llis i castany i amb ulls clars. Diuen que la manera de vestir que té una persona és el reflex de la seva personalitat, i trobo que en aquest cas la frase l'hi va "com anell al dit". Ella vesteix, i és, de manera extrovertida i despreocupada. Quan la veus creuar la porta et dóna la sensació de que és una persona que sempre diu el que pensa i que no es calla mai res. Tots aquests adjectius que defineixen la seva personalitat els he descobert gràcies a que he realitzat diferents treballs en grup amb ella. Com ja he dit, és molt extrovertida i despreocupada però també és molt responsable i eficient alhora de fer la feina.
Com ja haureu comprovat alguns de vosaltres durant les classes de Comunicació Oral, d'Antropologia o de GITIC, la Noa acostuma a preguntar tot allò que no ha entès o que no li ha quedat prou clar, i al meu entendre això demostra que és una persona que no té gens de vergonya i a la que no li costa gens ni mica parlar en públic.


Quan vaig sortir a exposar la meva descripció d'ella, vaig utilitzar com a suport visual, una fotografia a la que l'hi vaig afegir unes imatges per tal de fer un seguit d'analogies.
Així doncs, la primera imatge que hi vaig posar va ser la d'un Fibló, ja que trobo que ella és una persona molt moguda i que no para mai quieta. Seguidament hi vaig posar un llamp, fent referència al fet de que és molt elèctrica i espontània. La següent imatge la vaig posar perquè crec que la Noa no es calla mai res, i que tot el que ha t'ha de dit t'ho diu a la cara. Finalment, vaig posar una fletxa de direcció, ja que crec que és una persona molt directe, que va "al gra".
Pel que fa a la seva fotografia, haig de dir que jo simplement li vaig dir que es poses davant de la càmera, i ella va ser qui va triar la postura. Aquest és un d'aquells exèmples que van tant bé a la frase de; "una imatge val més que mil paraules".

Trobo que aquesta va ser una classe molt constructiva, ja que ens va permetre practicar alhora de parlar en públic, i a la vegada va funcionar molt bé com a dinàmica de grup, ja que a partir d'aquell dia, tots ens coneixem una mica millor.