La competència digital a l'educació primària

Des de l'assignatura optativa d'utilització didàctica de les TIC i d'internet se'ns demana que llegim un llibre publicat per la UOC titulat "La competència digital a l'educació primària (2009)". 

Fins a data d'avui només he llegit el primer capítol, però ha estat suficient com per donar-me compte que és molt urgent que es canvï la concepció que tenim de l'aula, però sobretot, que es canvi la concepció que tenim de l'aula digital. Des de fa uns anys, ha tots ens ronda pel cap que és necessari aplicar les noves tecnologies a l'aula per actualitzar el sistema educatiu. Però el problema és cóm les apliquem. Sincerament, dubto que donar un ordinador a cada alumne (programa 1x1) i adquirir els mateixos llibres de text que fa varies dècades però en versió digital, sigui la millor manera de canviar aquesta concepció. És a dir, que continuem utilitzant la mateixa metodologia amb la que aprenien els nostres pares, però utilitzant ordinadors.

Així doncs, ens trobem amb escoles pròpies del segle XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.

Em sap greu, decepcionar a tots els que llegint aquest blog espereu trobar una resposta a cóm s'han d'aplicar les noves tecnologies a l'aula, i quina és la solució, ja que no la tinc. De moment, l'única cosa que tinc clara és que el model actual ha de canviar. El mestre ja no pot ser vist com aquella persona que ho sap tot i que és l'encarregada de transmetre el coneixement, sinó que ha de passar a ser un guia que els acompanyi i que els ajudi a escollir les eines més apropiades per a que ells mateixos vagin construint el seu propi coneixement. (Moisès Muniesa 2009) 

   http://moisesmuniesa.blogspot.com/

Un altre dels temes que es tracten en aquest llibre, és el caràcter efímer que està adquirint en els darrers anys la informació. Actualment, el nostre criteri està bombardejat a totes hores amb noves informacions ja sigui a través del diari, dels smartphones, dels canals RSS als que estem subscrits, etc. Al meu entendre, abans de l'arribada d'internet, les conviccions d'una persona eren menys alterables pel que fa a la seva durada, ja que era més difícil accedir a la informació i per tant no tenies tants punts de vista com hi ha ara i el teu criteri era més constant. El fet que actualment ens sigui tan fàcil accedir a la informació està canviant la manera de relacionar-nos amb el saber, el treball i la vida en general. Així doncs, l'educació en aquesta societat líquida, en aquesta societat efímera ha abandonat la noció de la veritat absoluta per a tota la vida i l'ha substituït per el coneixement d'usar i llençar, vàlid fins que no es demostri el contrari.  (Buman 2007)