Divendres 26/11/10

Avui m’he llevat amb una sensació molt estranya. Era l’últim dia de pràctiques i no sabia si estava content o trist.

Quan he arribat a l’escola els nois i noies m’han rebut com sempre, amb un to alegre però sempre endormiscat. Alguns han comentat amb mi les anècdotes de la classe de gimnàs, però en seguida ha sigut l’hora de seure i començar la classe de català. Si bé el dimarts vam fer un taller de lectura en castellà, avui l’hem fet en català. El procediment ha estat el mateix. Han agafat els llibres, han llegit el títol, i han començat a llegir en veu alta un per un. Avui no ha fet falta que ajudes al Juan Antonio, ja que l’especialista si ha pogut assistir.

Després del pati ens hem tornat a trobar al gimnàs amb en David. Avui la sessió seria de dues hores. Mentre els del volcà Kilimanjaro es canviaven, el David m’ha demanat que l’ajudés a preparar el gimnàs amb la barra d’equilibris i els “tatamis” per a fer verticals. Com sempre, els ha fet seure al banc, i quan tots estaven una mica més relaxats, els ha explicat en que consistiria la sessió d’avui. Farien la prova d’equilibri sobre la barra i practicarien les verticals.

Així doncs, hem dividit la classe en dos, i mentre en David els hi feia la prova d’equilibri, jo ajudava als altres a fer la vertical. Aquí és quan m’he donat compte de la dificultat d’explicar un moviment sense fer-lo, així que m’ha tocat fer unes quantes verticals. Com sempre m’havia passat quan anava a l’escola, la sessió d’educació física m’ha passat volant i ja era l’hora de dinar.

Quan he tornat de compartir l’últim dinar de taper al banc que hi ha davant de l’escola amb la Marta i el Carles, he tornat a l’aula per a fer tutoria.

La Margarita aprofita aquesta sessió per ordenar una mica l’aula, per a que els alumnes arxivin les feines acabades durant la setmana a l’arxivador i perquè s’enduguin a casa les feines per acabar, les quals hauran de fer durant el cap de setmana. Abans d’acabar els dos protagonistes de la setmana, en Marc i la Maria, han sortit a la pissarra i ens han explicat que van sentir quan els seus companys deien coses positives i negatives sobre ells.

Tot seguit ens hem desplaçat cap a l’aula d’informàtica. Avui era una classe especial, ja que la Margarita ha creat una “Wiki” de la classe del Kilimanjaro on hi ha penjats una sèrie de recursos que els alumnes podran utilitzar per a repassar matèries o profunditzar més en alguns aspectes. Així doncs, hem passat la última hora del divendres xafardejant la “Wiki del volcà Kilimanjaro”.

La classe s’ha anat buidant i ha arribat l’hora de marxar. M’he acomiadat de tots i totes i els he dit que al Març tornaré a veure’ls.

Sobre la moto, de camí cap a casa, m’ha tornat aquell sentiment que he tingut al matí. Ara ja sé que era, i és, de tristesa.

Ens veiem al Març!